Cinc moments de felictat

Aquestes dos persones, són les que m'envolten 

en el meu dia a dia. M'emprenyen constantment, no 

em fan cas i es burlen de mi sempre que poden, però tot i això, me'ls estimo infinitament ja que són les portes que m'obren la felicitat que un necessita en aquesta vida. 

Per a mi l'amistat és tenir la confiança en una persona per poder explicar les teves coses i estar segur que no dirà res , la persona que estarà amb tu en lo  bo i lo  dolent i que  mai et deixarà sola quan tinguis un problema. És la persona que et donarà consells pel teu bé i mai et deixarà que caiguis en lo pitjor. Jo crec que tothom pensa que tots són amics seus i que mai li fallaran, però amics de veritat es tenen pocs. Jo he après a valorar la paraula amistat, saber triar els amics i saber fins on pot arribar l'amistat. Tot això gràcies a vosaltres,  que sapigueu  que os estimo i os estimaré. 

No sé ni com començar, però, intentaré dir-te tot el que he tingut guardat entre les línies del silenci durant tot aquest temps. Potser mai arribis a entendre perquè signifiques tant per mi, perquè la teva opinió és molt important per mi en aquesta vida. Potser ara les coses no són com en un principi l'afecte és més gran la confiança també, les experiències que hem viscut ens han fet tenir un tracte molt particular i, només et vull dir que sense importar quan temps 

passi, a on vagis, jo estaré aquí esperant-te, sense importar quantes baralles tinguem, sempre donaré el meu braç a tocar si és necessari, perquè m'importes i t'estimo i espero que tots els plans que hem fet per a             un futur es donin, creu-me que si em pregunten que estaria fent d'aquí  a 30 anys, els diria prenent-me un cafè amb la meva millor amiga Sandra. 

Fer una pizza amb la meva mare, pot ser un moment  simple i sense importància per els altres, però, per mi és més que això. Fer una pizza amb la meva mare per mi  és sinònim a  jugar a embrutir a la meva mare amb farina, posar-li una ceba als ulls perquè plori, fer veure que em tallo amb el ganivet mentre tallo les verdures perquè s'espanti i així poder riurem...i finalment assaborir la pizza assentada en el pati assolellat mentre  riem a més a no poder i explicar-nos  histories divertides  de la família. Gràcies a aquesta imatge, he pogut recordar el gust genial d'aquesta pizza, feta per mi i per la persona que estimo més en aquest planeta terra, la meva mare. 

Ser jove, tenir la salut perfecte, tenir una família  i uns amics que m'estimen, tenir una bona educació, assaborir el menjar que em prepara la meva  mare cada dia, tenir una llar acollidora on passo els millors moments de la meva vida, són una barreja de moments de felicitats sense final com el camí que recorro saltant amb tota la innocència d'aquest univers. 

Ombra d'Anna

La mare il·lustrada

GALLEGO, Laura. La mare il·lustrada.
Col·lecció vaixell de vapor.

Barcelona: Cruïlla, 2004.  

http://ca.wikipedia.org/wiki/Laura_gallego     

Forma part del gènere narratiu.

L’Esmeralda és la mare de dues filles: La Fina i l’Estrella que són de  progenitors diferents.  L’Esmeralda no assoleix el seu càrrec de mare com ho faria una altre mare normal i corrent. Per ella la seva filosofia es passar-s’ho el millor possible en aquesta vida, i per això surt de festa per veure concerts de rock’n’roll, s’ajunta amb gent no gaire recomanada i es despreocupa constantment de les seves filles. Un dia en un concert  es troba amb el seu gran amor anomenat Nicki, el pare de l’Estrella. Des de aquell mateix dia la vida de l’Esmeralda canvia ja que en Nicki només retorna per la seva filla Estrella i se’n adona que en ella  ja no l’estima pas. A conseqüència d’això  l’Esmeralda sofreix uns grans canvis d’estat i és ingressada al psicòleg . Passa el temps i en Nicki torna a desaparèixer i retorna l’Estrella a l’Esmeralda. És llavors quan L’Esmeralda es recupera  i se’n adona que té un gran tresor de filles  que l’estimen veritablement. ( sinopsis feta per mi)

Jo he triat aquest llibre ja que al demanar consell a la meva germana , ella em va recomanar  que llegís aquest llibre, perquè per ella és un dels millors llibres que ha  llegit , i que per sobre de tot  m’agradaria moltíssim i realment és així com ha sigut.

A mi aquesta novel·la, m’ha obert els ulls. L’he trobada realment interessant i he vist en ella reflexada  la societat d’avui en dia. Realment m’ha afectat, els personatges que componen aquesta història són molt reals i el context també. El personatge que per suposat m’ha agradat més  ha sigut la Fina, és  fidel  i responsable i per la seva curta edat ha demostrat tenir una gran maduresa. Ha  afrontat els problemes que han esdevingut amb intel·ligència. Sincerament, aquesta novel·la  m’ha agradat tant que m’he  l’he llegida  atentament i sense perdre detall. Espero que agradi a moltíssima més gent i que no la  jutgin per la portada ni per el títol que té.

Si hagués de puntuar el llibre li posaria una nota un  8  de 10.

La recomano a tots els públics a partir dels dotze anys ja que s’ha de tenir una certa capacitat per poder-la comprendre, aquest públic per tal de qui li pugui agradar aquest llibre, li han d'agradar llibres basats en fets reals.

3r d'eso D.