Això és el millor de la meva habitació, un tors de món que m’envolta. Tots os deveu preguntar el perquè ja que aquí simplement veieu una finestra qualsevol ,que no té res en especial, però és tot al contrari, jo des de aquesta finestra veig tot el que vosaltres no os podeu arribar a imaginar. Aquesta finestra es troba justament davant del meu llit, és molt gran, i això fa que pugui observar millor i amb més atenció el que m’envolta. Cada matí al llevar-me a les set trenta , m’aixeco directament i obro aquesta finestra, com si formes part d’una acció quotidiana, com ara anar a l’ institut per aprendre noves coses. Al obrir-la, sento una brisa suau i fresca que em desvetlla de la son. Veig un paisatge preciós; arbres, sorra, un petit camí rodejat d’arbustos , cases,uns quants pisos a gran distància, algun gat...
Aquest paisatge tan verdós i tan natural, del qual requereixo cada dia , em fa donar la sensació que no em trobo pas en mig d’una vida plena d’entrebancs i de problemes, aquesta fa que em doni una imatge perfecta del món, sense cap mena d’obstacle. L’objecte més essencial d’aquest paisatge i d’aquesta finestra , és una parella de dos avis de grans edats que es passegen agafats de la mà. Per mi aqueta parella representa la fe, la confiança i l’esperança de seguir dia a dia , això provoca que vagi a l’ institut amb una dosi de nostàlgia per aprendre i seguir les classes. Molt cops m’ajuda a pensar, a reflexionar, a desfogar-me i a torbar la solució de tots els problemes que em torturen la ment, per això encara que no sigui la finestra més maca del món, ni la més ben dissenyada, ni estigui en el lloc més adequat de tot Palafrugell, és la meva finestra preferida on observo un petit reflex de la realitat que m’envolta .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada