Un dels millors lemes que hom es pogués imaginar. Tota persona que es pugi apreciar en aquest món desitja assolir la llibertat. Quantes guerres, quantes gotes de sang s’han agut de vessar per obtenir la tan anciada llibertat! Segles i segles de lluites constants ,gent desesperada per obtenir el be més apreciat i valuós. Molts us preguntareu : Llibertat? Però, si jo soc lliure!
Efectivament, molts ens sentim lliures o be
creiem que ningú ens en priva. No obstant, jo, una humil i modesta estudiant de
secundària, penso contràriament. Quantes són les vegades que un o una encén
la televisió esperant veure imatges
monòtones sobre el dia dia trobant-se
com a única resposta grups de
gent manifestant-se i reivindicant
formes de pensar? Sí senyor! Qui no s’ha sentit identificat en una o
altre manifestació d’aquestes? Per què hem de ser egoistes i manipuladors? Per
què hem de abusar de la feblesa d’altres? Per què no convivim respectant els ideals de terceres
persones? Un remolí de possibles respostes
em ballen per el cap però ninguna
em sembla ser prou adequada o suficientment convincent. Viu la teva
vida, actua segons pensis, tria el teu propi camí, pensa com
vulguis...Això sí que ningú hagi de
pagar les conseqüències dels teus actes. Viu i deixa viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada