Viu i deixa viure

 

Un dels millors lemes que hom es  pogués imaginar. Tota persona que es pugi apreciar en aquest món  desitja assolir la llibertat. Quantes guerres, quantes gotes de sang s’han agut de vessar per obtenir la tan anciada llibertat! Segles i segles de lluites constants ,gent  desesperada per obtenir el be més apreciat i valuós. Molts us preguntareu : Llibertat? Però, si jo soc lliure!

Efectivament, molts ens sentim lliures o be creiem que ningú ens en priva. No obstant, jo, una humil i modesta estudiant de secundària, penso contràriament. Quantes són les vegades que un o una encén la  televisió esperant veure imatges monòtones sobre el dia dia trobant-se  com a única resposta grups  de gent manifestant-se i reivindicant  formes de pensar? Sí senyor! Qui no s’ha sentit identificat en una o altre manifestació d’aquestes? Per què hem de ser egoistes i manipuladors? Per què hem de abusar de la feblesa d’altres? Per què  no convivim respectant els ideals de terceres persones? Un remolí de possibles respostes  em ballen per el cap però ninguna  em sembla ser prou adequada o suficientment convincent. Viu la teva vida, actua segons pensis, tria el teu propi camí, pensa com vulguis...Això  sí que ningú hagi de pagar les conseqüències dels teus actes. Viu i deixa viure.

Imatges que Parlen

Realment encara no sé quin ha sigut el motiu que m’ha dut a triar aquesta fotografia entre l’amplia oferta que he trobat. Observant i analitzant la resta de pintures, he arribat a la conclusió que aquesta era la mes apropiada per mi.

L’artista, en aquest cas , Joan Mateu, disposa un retrat individualista. El pintor, cerca la realitat més pròxima i quotidiana. Pinta de manera fidel allò que veu. La creació sembla ser tècnicament perfecta.

El quadre mostra una noia asseguda en una escalera .L’espectador només en pot observar el perfil. La porta de la tanca marca l’eix compositiu. Al voltant  d’aquesta figura ,es distribueixen els altres elements: la noia ,l’escalera, les parets... El pintor ha jugat amb la perspectiva.

Si ens referim al color ,predominen determinades tonalites cromàtiques com ara el gris i el marró. Els dos es combinen per donar a lloc a un espai molt monòton.

En quant a la temàtica, el pintor reprodueix una escena quotidiana en la qual un personatge que en aquest cas es una noia, seu recolzada en una paret d’un portal desconegut amb actitud pensativa. Els gests la delaten, sembla preocupada, com si estigués pendent de l’arribada d’algú...Per la vestimenta que du podem deduir que l’estació correspon a l’estiu.

De qui em parles? Doncs de mi!!!

Es busca  noia despreocupada, extrovertida, esbojarrada i amb un gran sentit de l’humor.

Si aquesta frase correspongués a un determinat anunci del diari, molt probablement jo seria la candidata perfecte. Al veurem reflectida al mirall dia sí dia també, independentment de l’estat físic en el que em trobi  sempre puc  observar un ample somriure que il·lumina el meu rostre. Efectivament, aquell somriure d’orella a orella, que m’ha caracteritzat des de temps immemorables. Qui diria que aquella criatura ploranera, malhumorada i estreta, es convertiria, anys després en una de les noies més polèmiques de l’institut. Sempre disposada a gastar bromes, a deixar caure comentaris sense solta ni volta en el moment més inesperat. Si senyor!. Potser puc semblar un pél creguda i prepotent ( etiqueta que certs envejosos  m’han col·locat sense tenir una explicació convincent i vàlida...). Contràriament aquestes opinions no puc deixar de manifestar reiteradament que sóc una noia humil, solidaria i molt amigable. Vagi on vagi, sempre surto amb el cap ven alt. Me’n orgulleix-ho de ser tal i com sóc, res ni ningú  em faria canviar d’opinió pel que respecte els meus valors. Afirmaria de bon grat, que les persones que gaudeixen de la meva companyia, encerten el destí que els espera si decideixen quedar-se molt a prop meu. Sempre jo, sempre autèntica, sempre indiferent als comentaris poc constructius de la gent . Sé que les persones que m’envolten en la meva rutinària vida m’estimen  més del que em puc imaginar. Dono gràcies a la genètica  i als meus pares per haver-me dotat d’una gran dosis de positivitat que moltes persones desitjarien posseir. 

Cinc moments de felictat

Aquestes dos persones, són les que m'envolten 

en el meu dia a dia. M'emprenyen constantment, no 

em fan cas i es burlen de mi sempre que poden, però tot i això, me'ls estimo infinitament ja que són les portes que m'obren la felicitat que un necessita en aquesta vida. 

Per a mi l'amistat és tenir la confiança en una persona per poder explicar les teves coses i estar segur que no dirà res , la persona que estarà amb tu en lo  bo i lo  dolent i que  mai et deixarà sola quan tinguis un problema. És la persona que et donarà consells pel teu bé i mai et deixarà que caiguis en lo pitjor. Jo crec que tothom pensa que tots són amics seus i que mai li fallaran, però amics de veritat es tenen pocs. Jo he après a valorar la paraula amistat, saber triar els amics i saber fins on pot arribar l'amistat. Tot això gràcies a vosaltres,  que sapigueu  que os estimo i os estimaré. 

No sé ni com començar, però, intentaré dir-te tot el que he tingut guardat entre les línies del silenci durant tot aquest temps. Potser mai arribis a entendre perquè signifiques tant per mi, perquè la teva opinió és molt important per mi en aquesta vida. Potser ara les coses no són com en un principi l'afecte és més gran la confiança també, les experiències que hem viscut ens han fet tenir un tracte molt particular i, només et vull dir que sense importar quan temps 

passi, a on vagis, jo estaré aquí esperant-te, sense importar quantes baralles tinguem, sempre donaré el meu braç a tocar si és necessari, perquè m'importes i t'estimo i espero que tots els plans que hem fet per a             un futur es donin, creu-me que si em pregunten que estaria fent d'aquí  a 30 anys, els diria prenent-me un cafè amb la meva millor amiga Sandra. 

Fer una pizza amb la meva mare, pot ser un moment  simple i sense importància per els altres, però, per mi és més que això. Fer una pizza amb la meva mare per mi  és sinònim a  jugar a embrutir a la meva mare amb farina, posar-li una ceba als ulls perquè plori, fer veure que em tallo amb el ganivet mentre tallo les verdures perquè s'espanti i així poder riurem...i finalment assaborir la pizza assentada en el pati assolellat mentre  riem a més a no poder i explicar-nos  histories divertides  de la família. Gràcies a aquesta imatge, he pogut recordar el gust genial d'aquesta pizza, feta per mi i per la persona que estimo més en aquest planeta terra, la meva mare. 

Ser jove, tenir la salut perfecte, tenir una família  i uns amics que m'estimen, tenir una bona educació, assaborir el menjar que em prepara la meva  mare cada dia, tenir una llar acollidora on passo els millors moments de la meva vida, són una barreja de moments de felicitats sense final com el camí que recorro saltant amb tota la innocència d'aquest univers. 

Ombra d'Anna

La mare il·lustrada

GALLEGO, Laura. La mare il·lustrada.
Col·lecció vaixell de vapor.

Barcelona: Cruïlla, 2004.  

http://ca.wikipedia.org/wiki/Laura_gallego     

Forma part del gènere narratiu.

L’Esmeralda és la mare de dues filles: La Fina i l’Estrella que són de  progenitors diferents.  L’Esmeralda no assoleix el seu càrrec de mare com ho faria una altre mare normal i corrent. Per ella la seva filosofia es passar-s’ho el millor possible en aquesta vida, i per això surt de festa per veure concerts de rock’n’roll, s’ajunta amb gent no gaire recomanada i es despreocupa constantment de les seves filles. Un dia en un concert  es troba amb el seu gran amor anomenat Nicki, el pare de l’Estrella. Des de aquell mateix dia la vida de l’Esmeralda canvia ja que en Nicki només retorna per la seva filla Estrella i se’n adona que en ella  ja no l’estima pas. A conseqüència d’això  l’Esmeralda sofreix uns grans canvis d’estat i és ingressada al psicòleg . Passa el temps i en Nicki torna a desaparèixer i retorna l’Estrella a l’Esmeralda. És llavors quan L’Esmeralda es recupera  i se’n adona que té un gran tresor de filles  que l’estimen veritablement. ( sinopsis feta per mi)

Jo he triat aquest llibre ja que al demanar consell a la meva germana , ella em va recomanar  que llegís aquest llibre, perquè per ella és un dels millors llibres que ha  llegit , i que per sobre de tot  m’agradaria moltíssim i realment és així com ha sigut.

A mi aquesta novel·la, m’ha obert els ulls. L’he trobada realment interessant i he vist en ella reflexada  la societat d’avui en dia. Realment m’ha afectat, els personatges que componen aquesta història són molt reals i el context també. El personatge que per suposat m’ha agradat més  ha sigut la Fina, és  fidel  i responsable i per la seva curta edat ha demostrat tenir una gran maduresa. Ha  afrontat els problemes que han esdevingut amb intel·ligència. Sincerament, aquesta novel·la  m’ha agradat tant que m’he  l’he llegida  atentament i sense perdre detall. Espero que agradi a moltíssima més gent i que no la  jutgin per la portada ni per el títol que té.

Si hagués de puntuar el llibre li posaria una nota un  8  de 10.

La recomano a tots els públics a partir dels dotze anys ja que s’ha de tenir una certa capacitat per poder-la comprendre, aquest públic per tal de qui li pugui agradar aquest llibre, li han d'agradar llibres basats en fets reals.

3r d'eso D.

Le chat noire...

Vaseline habité aux Miropoix. Un jour aprés il est sorte du l'école, il a vu un chat noir qui a seulement un oeil jaune. Vaseline a decidée adopter le chat noir. Vaseline il arrive au son maison avec le chat noire aux miniuit. Vaseline a decidée est sa couche , il á éteinente le lumière. Soudant le chat noire a  comence a ciré, a miaulé, a sauté...
Tot à coup Vaseline a desperté effroyé, il a vu le chat noire sour son visage avec les griffes effilé.Vaseline a comencé a crié parce quoi le chat noir e sinistre arrancher le oil du Vaseline.
Vaseline a tombé du son lit et sa trainé pour le soil, jusqu'à le porte de son maison por demandé aide. Mais le chat noire vu a  Vaseline et il a comencé a miaulé fort et il a salté dessus du Vaseline,  il arranche l'autre oeil du Vaseline. Vaseline désepére crié pour derrier fois ,et il a tombé dans le soil. Le temps a passé, et soudant une veison sonné à la porte.Mais Vaseline ne repondé past. Le monsieur Ben,  decidée entré aux la maison. Ben  se epuvantée quand il vu a Vaseline blessél.Rapidament le monsieur Ben a porté Vaseline dans l'hôpital, mais Vaseline été très grave et il a mort...
Ben aux minuit a retorné a le maison du Vaseline pur annoncé le mort du Vaseline a ses parents.Mais le chat noire joute dans le moment qui Ben a obrir le porte a salté surt Ben avec ses griffes effilé arrancher le oil du Ben...

Je ne sais pas...

Il est 10 heures de la nuit. Je n'ai pas de sommeil et je m'ennuie. Je sors pour donner une promenade pour perdre le temps.

 Il fait un froid, mais je ne veux pas aller à la maison. Je continue de marcher. Je porte déjà une heure ou plus en marchant. Tout à coup je regarde à la gauche et à la droite et je ne sais pas où je suis. Je suis perdue. Je marche un peu plus et me trouve avec un grand château gauche, négligé...
Je m'approche peu à peu. Dans l'entrée principale je vois beaucoup d'arbres sans des feuilles, herbe... Derrière la maison il y a une jerdin  pleine de tombes de morts. Je sens des horreurs cris. Chaque fois il fait plus de froid. Il commence à pleuvoir. J'ai peur je commence  à courir sans savoir où je vais. Je tombe et sens que je m'ai fait une blessure dans la tête, mais je ne peux pas lève  et je reste tendu dans le sol avec ma tête pleine de sang.

Après quelques heures, j'ouvre les yeux, regarde autour de moi. Je suis dans mon lit et je suis fatigué. Je me touche la tête pour voir si j'ai la blessure, mais je n'ai rien Je ne comprend  rien. Je regarde l'horloge et il est 10 heures de la nuit. Sous des courants les escaliers de ma chambre et il j'explique ma mère. Il rit de moi.
Et il me dit que je n'ai pas laisseéz pas   la maison  c'est  nuit. Je ne sais pas que penser, je comprend  rien.
Et la maison avec les tombes de morts ? Et ma blessure .. ?  Tout est trop étranger.

Añadir leyenda

Ce seulement était un cauchemar ou a été réel ... ?

La meva finestra

Això és el millor de la meva habitació, un tors de món que m’envolta. Tots os deveu preguntar el perquè ja que aquí simplement veieu una finestra qualsevol ,que no té res en especial, però és tot al contrari, jo des de aquesta finestra veig tot el que vosaltres  no os podeu arribar a imaginar. Aquesta finestra es troba justament davant del meu llit, és molt gran, i això fa que pugui observar millor i amb més atenció  el que m’envolta. Cada matí al llevar-me a les set trenta , m’aixeco directament i obro aquesta finestra, com si formes part d’una acció quotidiana, com ara anar a l’ institut per aprendre noves coses.   Al obrir-la, sento una brisa suau i fresca  que em desvetlla   de la son. Veig un paisatge preciós; arbres, sorra, un petit camí rodejat d’arbustos , cases,uns quants pisos a  gran distància, algun gat...

Aquest paisatge tan  verdós i tan natural, del qual  requereixo cada dia , em fa donar la sensació que no em trobo pas en mig d’una vida plena  d’entrebancs i de problemes, aquesta fa que em doni  una imatge perfecta del món, sense cap mena d’obstacle. L’objecte més essencial d’aquest paisatge i d’aquesta finestra ,  és una parella de dos avis de grans edats que es passegen agafats de la mà. Per mi aqueta parella representa la fe, la confiança i l’esperança de seguir dia a dia , això provoca que  vagi a l’ institut amb una dosi de nostàlgia per aprendre i seguir les classes. Molt cops m’ajuda a pensar, a reflexionar, a desfogar-me i a torbar la solució de tots els problemes que em torturen la ment, per això encara que no sigui la finestra més maca del món, ni la més ben dissenyada, ni estigui  en el lloc més adequat de tot  Palafrugell, és la meva finestra preferida  on observo un petit reflex de la realitat que m’envolta .

  

Ma chambre

Ma chambre est petite. Comme vous pouvez voir il n'y a pas beaucoup de choses.

  Il ya seulement un lit très confortable, dessus il ya de nombreux  cousins, mais sur la photo ne semble pas bon.  Au côté de la porte il ya des petites caisses  où je garde mes choses, sous les caisses il ya  un vase des fleurs  très belle et dans le vase il ya beaucoup des fleurs  du couleur rouges et blanc. À gauche de ma fenêtre  il ya un rayonnage avec beaucoup de photos de ma famille  et livres, la photo  que j’aime beaucoup  il est de mon grand-mère qui est morte fat peu.

La fenêtre de mon chambre il est petite, il a un rideau bleu très mince,  mais me plait beaucoup parce que  je vois un parc avec beaucoup d’arbres, il est très  joli.  À droite de ma fenêtre il ya une chaise très confortable et  j’aime beaucoup cette  chaise parce que  un cadeau de mon mère. Au fons de ma chambre il ya un vase très  grande  avec fleurs du tous des couleurs et fine il ya un tapis sous la chaise.

C’est ma chambre très simple et petite, mais pour moi est parfaite et merveilleuse.