De qui em parles? Doncs de mi!!!

Es busca  noia despreocupada, extrovertida, esbojarrada i amb un gran sentit de l’humor.

Si aquesta frase correspongués a un determinat anunci del diari, molt probablement jo seria la candidata perfecte. Al veurem reflectida al mirall dia sí dia també, independentment de l’estat físic en el que em trobi  sempre puc  observar un ample somriure que il·lumina el meu rostre. Efectivament, aquell somriure d’orella a orella, que m’ha caracteritzat des de temps immemorables. Qui diria que aquella criatura ploranera, malhumorada i estreta, es convertiria, anys després en una de les noies més polèmiques de l’institut. Sempre disposada a gastar bromes, a deixar caure comentaris sense solta ni volta en el moment més inesperat. Si senyor!. Potser puc semblar un pél creguda i prepotent ( etiqueta que certs envejosos  m’han col·locat sense tenir una explicació convincent i vàlida...). Contràriament aquestes opinions no puc deixar de manifestar reiteradament que sóc una noia humil, solidaria i molt amigable. Vagi on vagi, sempre surto amb el cap ven alt. Me’n orgulleix-ho de ser tal i com sóc, res ni ningú  em faria canviar d’opinió pel que respecte els meus valors. Afirmaria de bon grat, que les persones que gaudeixen de la meva companyia, encerten el destí que els espera si decideixen quedar-se molt a prop meu. Sempre jo, sempre autèntica, sempre indiferent als comentaris poc constructius de la gent . Sé que les persones que m’envolten en la meva rutinària vida m’estimen  més del que em puc imaginar. Dono gràcies a la genètica  i als meus pares per haver-me dotat d’una gran dosis de positivitat que moltes persones desitjarien posseir.